Tots els relats de "Enric Vilalta "

Cercador

Tots els relats de Enric Vilalta

L'OCELL DE FERRO

Enric Vilalta - 17-05-2013 - 626 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 24 minuts

Hi havia a la Ciutat de Gel, a l’altra banda d’un mar que s’havia mort i que havia tornat a néixer, una nena que es deia Marina, de galtes molsudes i amb uns ulls com dos peixos negres a punt de fer-se un petó. La Marina vivia al mig d’un bosquet oblidat entre grans blocs de pisos, en un més
SILENCI

Enric Vilalta - 26-01-2013 - 861 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 3 minuts

La primavera ha vingut per revoltar les hormones dels estudiants, i tant li és si els sorprèn al lavabo, on els convida a tancar-se més del compte, com a la biblioteca pública. No és així per a la Matilde, per a qui comença una tarda menys per a la jubilació, una altra tarda per maleir e més
La veritable història de Lot- Part 2

Enric Vilalta - 14-12-2010 - 746 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 6 minuts

Segona i darrera part de la versió apòcrifa de la història de Lot. Dedicada a Jaume Vinaixa. més
PATI DE LLETRES

Enric Vilalta - 17-10-2010 - 723 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 3 minuts

Tres orfes nascuts en un postgrau el 2005 busquen desesperadament el seu pare per exigir-li responsabilitats. més
La veritable història de Lot. Part 1

Enric Vilalta - 21-03-2010 - 975 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 2 minuts

-Escolta, Lot, el que Déu t'ha de dir: pren la teva dona i les teves filles i fuig de la perversa Sodoma amb tots els justos que hi puguis trobar, perquè aviat la seva fúria esborrarà aquesta ciutat de la faç de la terra. Quan això s'esdevingui, ai d'aquell que miri enrere: un terrible càstig caurà damunt d'ell per haver gosat mirar de cara el Totpoderós. més
El poder rau en tu

Enric Vilalta - 20-06-2004 - 1893 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 17 minuts

Dilluns, 08.30 del matí. Ascensor de la Stabbing Co. Ltd. -Ja deus saber que al Cristian li han donat l’augment, no?- va dir la Tona amb la falsa innocència que gastava per fotre’t el dia enlaire. En Fèlix va abaixar els seus ulls adormits cap a aquell escurçó que treia el cap entre la gent esperant una resposta. De què reia, la imbècil? Era evident que no en savia res, d’això d’en Cristian. Però ara tocava dir que sí, o bé treure ferro a l’assumpte tot i la mala llet que li començava a pujar del baix ventre. més